La DGT ha identificat que alguns medicaments afecten la capacitat de conducció provocant efectes secundaris com la somnolència, pèrdua de reflexos o dificultats de concentració. Aquests efectes poden comprometre tant la seguretat del conductor com la dels altres usuaris de la carretera. La nova normativa s'inspira en regulacions similars d'altres països europeus que ja limiten l'accés al volant per a persones que segueixen certs tractaments.
Segons les noves normatives, els medicaments que podrien presentar problemes inclouen:
1. Ansiolítics i antidepressius: Aquests fàrmacs, emprats per tractar l'ansietat i la depressió, poden provocar somnolència i reduir el temps de reacció. Els pacients amb trastorns psiquiàtrics greus hauran de presentar un informe mèdic si volen renovar el seu permís.
2. Antipsicòtics: Utilitzats per tractar trastorns psiquiàtrics com l'esquizofrènia, aquests medicaments poden alterar la percepció i reduir la concentració.
3. Medicaments per a l'insomni i l'epilèpsia: Els tractaments per a aquests problemes poden afectar l'estat d'alerta i provocar somnolència o fins i tot pèrdua de consciència.
4. Insulina i altres tractaments endocrins: La insulina, necessària per a alguns diabètics, pot comportar un risc si es combina amb hipoglucèmies severes que puguin portar a la pèrdua de consciència. Els conductors amb diabetis tipus 1 o tipus 2 han de fer controls regulars i presentar informes mèdics que demostrin un control efectiu de la seva condició.
Per renovar el carnet, cal passar un examen psicotècnic als Centres de Reconeixement de Conductors. Si un conductor pren algun d'aquests medicaments, el centre avaluarà si la seva capacitat es troba compromesa. Depenent de la situació, poden sol·licitar un informe mèdic que certifiqui l'estabilitat del pacient i la seva aptitud per conduir.
La DGT ha identificat certes malalties i condicions mèdiques que afecten la conducció i les ha classificat en categories com malalties cardíaques, psiquiàtriques, neurològiques i endocrines. En alguns casos, les malalties cròniques o degeneratives poden requerir un control més estricte per mantenir la llicència de conducció, cosa que implica renovacions més freqüents o permisos amb durada limitada.
1. Consultar amb el metge: Abans de renovar el carnet, els pacients han de parlar amb el seu metge per entendre els efectes dels seus medicaments en la conducció. És possible que alguns fàrmacs tinguin alternatives amb menys efectes secundaris.
2. Planificar l'examen de renovació: Si el conductor presenta un risc, és important preparar un informe mèdic que certifiqui que la malaltia està controlada i que no representa un perill a la carretera.
3. Mantenir una bona comunicació amb la DGT: La DGT pot requerir més informació sobre l'estat de salut del conductor. És important respondre a aquests requeriments per evitar la suspensió o denegació de la renovació.
Les noves normatives de la DGT reflecteixen la importància de la seguretat a les carreteres i l'interès en adaptar la normativa als avenços en medicina i salut mental. La meta final és permetre la conducció només a aquells que realment es troben en condicions de respondre davant qualsevol situació.
La seguretat viària és una responsabilitat compartida, i les normatives per limitar la conducció sota l'efecte de certs medicaments són un pas cap a un entorn més segur a les carreteres. Els conductors que depenen de medicaments específics per al seu benestar no tenen necessàriament prohibit renovar el carnet, però sí que han de complir certs requisits i controls. Amb la col·laboració entre la DGT, el personal mèdic i els conductors, es pot garantir que només les persones aptes es mantinguin al volant.